dimarts, 14 de febrer del 2017

15 de febrer

Aportación a Relats Conjunts de gener
-     Buenos días, qué desea.
-    Miri vostè, senyor inspector, vull posar una denúncia, estic
fart d'uns senyors que no fan més que fer-me la punyeta.
-  A ver aclárese usted, qué le ha pasado, contra quién quiere poner la denuncia.
-    Li explicaré senyor inspector, és una mica llarg, però veurà vostè com a això no hi ha dret.
Em dic Francesc Riera i em guanyo la vida fent de mim i de pallasso, amb aquest vestit, a prop del port. No guanyo molt, però anava tirant. Després en caure la tarda, m'acosto a una taverna del port que porta la Roser, allà em fumo un parell de cigars i miro a la cambrera, la Roser, rodanxona, llavis ben vermells i un taulell exuberant, així m'alegra la vida.
Un dia va venir un tipus rar americà i es va obstinar a fer-nos una fotografia, per després pintar-nos, no ens feia gràcia, però com ens va donar una gran propina vam accedir. Amb el temps ens vam assabentar que ara era un pintor famós i havia pintat un quadre on apareixíem una mica estranys.
-    Pero bueno, si os pagaron, de qué te quejas.
-    Esperi, esperi, senyor comissari.
-    Compórtate, que solo soy un agente.
-    Bé, senyor inspector, no s'enfadi. Resulta que, al principi d'aquest any, un grup de gent, sense ofici i pocavergonyes, com no tenien res millor a fer, van començar a escriure sobre el quadre i la van prendre amb mi, adduïen no sé què de celebrar no sé què centenari. Fixeu-vos vostè em van titllar d'assassí, un dia que si jo tenia la culpa de la independència, un altre que si per mi no eren independents, que si els treia la núvia als altres, que si els altres es portaven a la meva Roser, que si trist, que si fumo i no es pot fumar en els llocs públics, que si sóc lladre. Tot el que els ha donat la gana. I la gent, com s'ha assabentat que el del quadre sóc jo, es creuen que sóc ric i ara ningú em tira diners a la gorra i, gairebé no guanyo per menjar.
-    Pero bueno, contra quién en concreto pone la denuncia, no se aclara, así no podemos hacer nada.
-    Són molts, senyor comissari.
-    Te he dicho que solo agente.
-    Bé senyor inspector, com a mínim són trenta o quaranta, encara que els capitostos són dues dones, una es diu Carme i l'altra Efreelang, són les més perilloses, també una altra que es diu Assumpta, que a més ha dit que jo i el Van Gogh , aquell que sembla que pinta marejat, teníem no sé quina cosa. Un altre que m'han dit que li agraden molt els passatemps, també ha escrit molts dies, té un nom rar McAbeu, fins un que es diu Alfonso que li ha dit a la meva Roser, Rottenmeyer, amb el dolç i alegre que és ella, i ho diu ell que té cara de Frankenstein.
Senyor jutge, que ja no aguanto més!
-    Agente, agente, tranquilícese hombre, ellos hablaran del cuadro, pero no de usted.
-    No senyor policia, que no fa gaire vaig veure a un d'ells per allà, vigilant, segur que volen llevar-me la feina, que em espien i tot. M'han dit d'un que mai es veu, que deixa una marca així X_X_, va sempre disfressat perquè no el reconeguin. Que són perillosos senyor comissari!
-    Bien haremos una cosa, vamos a dejar lo de la denuncia, pues con sus argumentos ningún juez le haría caso. Pero haremos una orden que el que a partir de mañana 15 de febrero, el que escriba sobre usted y el cuadro va a la prisión, quedará totalmente prohibido escribir sobre ti y el cuadro.
-    Bé senyor jutge, com vostè vulgui. Però com escrigui algun em van a trobar, al final em buscaran la ruïna ... no serà que no els avís.


17 comentaris:

  1. Ell a la seva i el senyor inspector, comissari, jutge...bé, l'agent o el que sigui, aguantant al pobre personatge.
    Bon relat, Alfons!
    Bessets matiners.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sa Lluna. Aquest personatge, que a tot el que estava darrere d'una finestreta, li pujava la categoria, era molt freqüent en altres temps, calia adular el que et havia d'arreglar uns papers o concedir qualsevol cosa. M'ha fet gràcia recordar-los.
      Bessets nocturnos Paula

      Elimina
  2. Ha, ha, ha... Alfonso m'has fet riure de valent, molt divertit aquest relat!!!

    Pobre pallasso, has aconseguit que em fes pena i tot. Potser sí que hem abusat una mica d'ell!

    Ja en tenim 86!!! quina ilu!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, tot està molt bé, però vés amb compte, sé de bona font que et té vigilada i aquest home, desesperat, no sé que podrà fer.
      Gracies Carme

      Elimina
  3. Ara m'adono que potser li hauríem d'haver demanat permís primer... :-DD

    Un relat genial, m'ho he passat molt bé llegint-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, sembla que s'ha quedat una mica tranquil, a mi em dóna l'espina que el que volia era treure alguna cosa de diners, amb tant ara l'honor i del que és correcte, algú li ha escalfat el cap i pensava que podia treure profit.
      Gracies Mc

      Elimina
  4. Que gran el teu relat! Hahaha molt ben pensat, la veritat. Aquest pobre home té mania persecutòria, i no m'estranya, perquè li hem fotut canya tots aquests dies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, seria curiós comprovar tots els rols que se li han donat al llarg d'aquest mes, per això hi ha molta gent que diu que la millor novel·la o pel·lícula es poden comptar i fer de mil maneres i ser totes diferents.
      Gracies XeXu

      Elimina
  5. Molt divertit el teu relat...Si fins i tot me n'he sentit una mica protagonista, he, he!
    Amb mi no es podria enfadar, que jo el vaig tractar de trist, però solidari!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, la veritat és que jo al final he parlat amb ell i m'ha dit que estava molt agraït a una dona que es deia Maria Roser, que havia dit coses boniques d'ell, estava molt agraït a tu.
      Gracies M. Roser i bona nit.

      Elimina
  6. Avisat està.....que aquest bloggers són perillosos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, si, ja es veu que aquests blocaires són molt, molt perillosos ... Però no et perdis de vista el pallasso que també té mal encare.
      Gràcies Joan

      Elimina
  7. Uaaaaaaaaau!! Vist des del punt de vista del pobre pallasso!! :-DD
    M'he fet un bon fart de riure... :-DD

    I ben cert és que la culpa de tot és de las capitostes aquestes: CARME i ELFREELANG, els demés som absolutament innocents i només ens hem deixat portar una mica hahaha

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, pot ser que portis raó, però tu no et descuidis, sé de bona font que estava molt emprenyat que li descobrissis lo  de Van Gogh.
      Gràcies Assumpta, Jo també he gaudit amb tot el que s'ha dit i escrit.

      Elimina
  8. Més feina als jutjats! Mare de Déu, quina colla de denunciats! Però Alfonso, que encara no ho has entès que és inspector??? Ai, ai, ai, a veure si seràs tu el denunciat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, tot és possible, estem en carnestoltes, qui sap. Si cal anar al jutjat sempre es pot adduir que no sabia el que es signava, amb la llauna que han donat propagant que eren els primers de la seva classe que havien fet carreres. Què pais!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...